Existeixen diferents tipus de llenya, les dures i les toves. Les llenyes dures duren més mentre les toves es consumeixen abans. Alzina i Roure són llenyes molt dures per aquest motiu són les millors llenyes per estufes i llars de foc amb un incert, també són molt apreciades en la restauració per la durada de la brasa. També són aromatitzants naturals que deixen el seu gust inconfusible. Mentre que l’Olivera i Ametller també són dures, però no tan denses, pel que duren una mica menys, per contra fan més flama i tenen un poder calorífic més alt, són ideals per focs oberts perquè la flama expandeix molt l’escalfor que produeix. Per últim les llenyes toves com el faig i el pi, tenen un altíssim poder calorífic, però duren molt menys perquè són arbres de creixement ràpid i són poc denses. El pi té un gran problema i és que és una llenya amb molta resina i si no es fa un bon manteniment el sutge que produeix pot acabar incendiant el tir de la xemeneia. Les llenyes toves són ideals per a forns tipus pizzeria on el més important és elevar a altes temperatures el forn de forma ràpida.